diumenge, 2 de setembre del 2012
L'emaquetatge de la bici
Ufff! Quin feix que n'hem tingut! Al final només hem desmuntat el portaequipatge i les rodes.
En fi, que quan ho teníem tot embolicat, hem anat a pesar-ho i ha resultat que pesava 37 kg! És a dir, 7 més del compte! Ja ens veus tornant a obrir el coi de caixa i a jugar amb el pes de les alforges per embarcar-ne una!
Aprofito per donar les gràcies al Sevi, a la Sàskia i a la Marta per donar-me ànims i un cop de mà! També al Piqué per deixar-me fer servir la bàscula i finalment al Maurici, el mestre de la cadena d'empaquetatge!
En fi, que quan ho teníem tot embolicat, hem anat a pesar-ho i ha resultat que pesava 37 kg! És a dir, 7 més del compte! Ja ens veus tornant a obrir el coi de caixa i a jugar amb el pes de les alforges per embarcar-ne una!
Aprofito per donar les gràcies al Sevi, a la Sàskia i a la Marta per donar-me ànims i un cop de mà! També al Piqué per deixar-me fer servir la bàscula i finalment al Maurici, el mestre de la cadena d'empaquetatge!
L'equipatge
Us adjunto una foto de tot el fato que arrossegaré...
Porto la tenda i tots els utensilis necessaris per cuinar. La meva intenció és dormir allà on pugui i anar comprant el menjar als pobles que tribi pel camí. Hauré de parar a fer alguna cerveseta de tant en tant, per poder carregar el mòbil, he, he!
Porto la tenda i tots els utensilis necessaris per cuinar. La meva intenció és dormir allà on pugui i anar comprant el menjar als pobles que tribi pel camí. Hauré de parar a fer alguna cerveseta de tant en tant, per poder carregar el mòbil, he, he!
El projecte
Aquest any no se m'ha acudit res millor que rememorar el viatge que varen fer els nostres avantpassats occitans, recorrent el camí que varen fer quan van marxar de casa seva, Peitieus (l'actual Poitiers) fins a Sant Llorenç de Morunys o dels Piteus.
A veure que en sortirà d'això, no tinc gaire clar que aconsegueixi arribar!
A veure que en sortirà d'això, no tinc gaire clar que aconsegueixi arribar!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)