Després de la cassoulet d'ahir, avui em sentia amb energia per fer quilòmetres. Si més no també amb motor de gas, he, he!
Em pensava que seria un moment arribar-hi, però es veu que no ho tenia pas prou estudiat... He començat a trobar urbanitzacions, suburbis... Ufff!!!
N'hi ha que em diuen si no em fa por dormir al bosc tot sol. Al bosc? Mica ni mena, ara avui he passat per algun lloc amb el cul ben estret!
Al final he arribat al centre de la metropolis! Concretament, he anat a espetegar a la plaça de sant Serni! La foto que he penjat amb l'estelada era d'allà.
M'he dedicat seguir carrerons, he anat a veure el riu Garona... Ah! I també he trobat una botiga que venien llibres en occità i català!!! Els hi he comprat algun suvenirt per donar calers a la causa, que pobra gent, les deuen passar més magres... Amb el vellet que la regentava hem fet una mica de tabòla políticocultural i hem arribat a la conclusió que els occitans i els catalans som cosins, he, he! Bon home, el vellet!
Quan he estat tip de donar voltes sense sentit he decidit escapar-me de la capital i tornar al món rural, que m'hi sento millor. La cosa ha estat complicadota, és ben bé que la gent de ciutat només es miren al melic i fora de la urbs no saben ni per on surt al sol (aiam si faig picar algú, he, he!).
Per sortir he passat per carreteres de les grosses i m'he estalviat les zones suburbials. Això, però, ha significat sortir del foc per anar a parar a les brases! Els cotxes em passaven brunzents a tocar!!!
Bo i sortint de Tolosa, he trobat una mena de nau molt gran que no he entès massa que era, us deixo la foto per veure si algú ho descobreix.
Un tros avall he parat al decathlon a comprar una ampolla d'aigua ben fresca i a fer les necessitats (és que amb tants polígons no saps on parar...).
El final d'etapa ha estat al poble del Fossat, us poso una foto de la rotonda de l'entrada, no es veu massa bé però hi havien unes escultures molt maques amb versos en occità.
Aquesta nit la passo en un càmping, sóc l'únic hoste, bé, jo i un gat bigarrat i escuat que es va passejant per aquí. L'única persona que he trobat era una vella desdentegada de 85 anys amb una xerrameca sense aturador! Que si la noia que porta el càmping viu sola, on s'és vist! Que els de la tele no l'encerten mai amb el temps... En fi que quan ha marxat, s'ha fet el silenci i jo de moment a la noia sola no l'he pas trobat (aiam si em visitarà a mitjanit per xuclar-me la sang... Ai, no que això ja m'ho van fer els mosquits assasins!) Vaja, que al càmping hi ha elctricitat, aigua calenta i està tot, net i cuidat. Ara, mentre paeixo uns raviolis de bou i un coulant de xocolata que m'he cruspit (què passa?? Que avui és la festa nacional!!) estic escoltant Al Mayurqa, grup del gran músic mallorquí Toni Roig, perquè avui és un dia per recordar a tota aquella gent que tant han lluitat per la nostra llibertat! Tant de bo algun dia poguem veure els nostres Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos! No ens fareu callar malgrat ens segueu la vida!
En resum, que entre una cosa i l'altra he fet 83 quilòmetres! En fi, que entre que tenia el cap a una altra banda i que m'han fet passar una mica de cangueli, he fotut la directa cap al sud. Estic a una trentena de quilòmetres de Foix i em sembla que ja veig els Pirineus al fons (ja tremolo). Uuups! Ai que ara veig que llampega!!! Ai si acabaré com un poll moll...
Algú potser es preguntarà on tenia el cap (no crec que ningú sigui tant ingenu), així que us posaré una foto, també! I VISCA LA TERRA! Tants collons! LLIURE!!!!!
