En fi, després de menjar-me una mica de pa amb fuet d'ànec i un parell de iogurts de sucre amb regust d'avellana, m'he escapat de Cassada amb la intenció d'acostar-me el màxim a Tolosa de Llenguadoc. Cal dir que de bon matí una autocarvanera m'ha convidat a fer el cafè. No, no era la rossa que em volia robar el mòbil, amb aquella no vam fer pas tractes... Aquesta, com a mínim era la seva besàvia! Ho he refusat cortesment, havia de començar a pedalar i ja m'havia pres un tè!
Al poble m'han explicat que la millor opció era anar per Montclar i cap a Fronton, que encara que sobre el mapa em semblés que feia volta, res de res, aquell era el millor camí! I, evidentment, he fet cas de la gent del país, que són els que el coneixen.
Avui seré breu, el dia estava emboirat i, pel que es veu, jo també. He vist algun poblet mig interessant, però res de l'altre món, així que poques fotos.
A mig matí m'ha trucat el músic que toca avui a la vall, hem comentat la jugada i suposo que ja arribarà apunt per fer el concert! A veure si comenceu a escalfar l'ambient per demà...
He dinat al costat d'un camp de girasols i m'he allargat bastant amb la migdiada... Espès, espès... Deu ser a causa de la pèrdua de sang!
A la tarda he fet tirada fins a Fronton i allà he parat en un supermercat a comprar provisions. La dependenta( qui-sap-lo guapa, per cert) m'ha mirat amb cara de circumstàncies quan li he demanat si per allà a prop hi havia alguna zona per acampar... La sòcia m'enviava amunt un altre camí, ja li he dit que res de res, que ja dormiria al bosc i he afegit una cerveseta ben fresca a la compra i també un melonet.
Uns quants quilòmetres més endavant he trobat dos vells que feien tabòla davant una casa i els he tornat a demanar si sabien algun lloc per dormir abans d'arribar a Tolosa, i es veu que aquests estaven més ben informats!
Ara estic en un càmping tot curiós (tot són mòduls). La propitària em sembla que no estava gaire acostumada a tenir clients com jo, fins i tot m'ha demanat com havia trobat el càmping (ai, ai, on em dec haver fotut?). Quan m'ha vist el Dni m'ha demanat si era espanyol i m'ha començat a parlar en castellà. Evidentment, he arrufay el nas i li he dit que jo era català! Si sempre he fet pedagogia, ara que estem a tocar de la independència, encara més!
M'he posat en un lloc tranquil a prop de les dutxes i he penjat l'estelada, per si no els hi havia quedat clar!
Bo i escoltant els Brams us dic; vull per demà la meva terra lliure!
