dilluns, 3 de setembre del 2012

Sommieres du Clain

Després d'escapar-me de la civilització he començat a marxar cap al sud. A mig camí he parat a un Espart a comprar el sopar i a fer una mica de visita cultural a la ruralia.

Després de fer 48 km, he arribat a Sommieres, on m'havien dit que hi havia un camping municipal i he decidit treure-hi el cap per veure quina tractes feien. 3,5€ m'ha semblat un preu bastant raonable per dormir, corrent i aigua calenta, així quei he optat per quedar-m'hi, tenint en compte que només hi ha una caravana a l'altre punta, és com fer acampada lliure, però amb lujus.

El sujetu que gestiona el càmping no ven cerveses, només refrescos!! (no, estrelles tampoc en tenia...). És un tio gros de debò, ara, és trampat com un all! De seguida ha vingut a ajudar-me a parar la tenda i a fer-la petar de bicicletes i aventures estranyes. Al cap d'una estona m'ha portat revistes gavatxes per si volia fer encreuats i al final m'ha sortit amb una birra d'estranquis, "c'est un cadeau" m'ha dit! (1664)

Al final m'he dutxat com un ministre bo i escoltant Dvorak amb el mòbil! I en havent fet, a sopar! De primer, fideus xinus (sí, sí, dels trònics!), de segon, pa amb fuet (cortesia de la iaia Lola) i de postres un parell de préssecs d'aquells xafats. Suplement, tè verd amb menta!

En fi, plego d'escriure perquè estic escoltant els suecs Seventh Wonder i m'emociono sol, ara sona Alley Cat... Quins fenomenus!
A llegir una mica i bornit i tapa't!

Vistassu a la cite dels piteus del nord

Això de Peitieus ha resultat ser més maco del que comptava... És ben bé que els escapats que van baixar a la Vall deixaven enrere un passat esplendorós. Podeu veure les fotos de les barraques que muntaven (n'hi ha unes quantes i s'ha de dir que fan goig de veritat). Aquesta ciutat deu ser universitària perquè arreu on vaig trobo grapats de piteues del nord, i cregues que són d'aquelles que es fan mirar! (També hi ha piteuets eixerits, però aquests no me'ls miro tant!).
En resum, que a banda de fer palaus i esglésies srmbla que també saben fer altres coses...
Jo ja en tinc prou de bullici i em sembla que començo a fer via cap el sud... Pròxima parada; qui lo sap!

Peitieus (Poitiers)

Ja sóc al punt de sortida! Després del tràngol d'embarcar la bici, he arribat a l'aeroport de Poitiers i començat el taller de muntatge de bicicletes... He de dir que, de moment, la gent és molt trempada i molts la vénen a fer petar una estona quan veuen el batader que faig!
A l'avió he conegut una surfer embarassada de Conyac, molt amable, fins i tot m'ha donat el telèfon pet si tenia algun problema! De moment, bona gent...
Ara he dinat al parc de Blossac, al centre de Peitieus i, per variar, hem garlat una estona amb un urbano piteu. He estat apunt de llogar-lo per venir a treballar a l'altra metropoli piteua!
En fi, que ara aniré a donar un volt per la vila germana aiam què s'hi veu...

L'aventura comença ara...

Anem-la buscar, anem, anem, anem!
Això ja està en marxa, però, de moment tot va una mica de tort.
Els excessos d'aquests dies m'han passat factura i m'he llevat amb una congrstió d'anar-hi! A més a més, gairebé no he dormit!