dimecres, 5 de setembre del 2012

Des d'un "campament de gitanos" a un llac màgic perdut al cor dels boscos occitans

Aquesta nit ha estat una mica massa moguda pel meu gust. Els campistes gitanos de París eren bona gent però una mica massa passats de volum... Un em va deixar un transformador de trifàssic i em va tornar a interrogar abans d'anar a dormir, sí, home sí, Peitieus-Piteus... En fi, que jo estava dins la tenda i ells encara debatien a tota hòstia i a crits (vaig penaar que s'estacarien i tot) per si era millor baixar per aquí o per allà!

M'he llevat de bon matí a toc de Toy Dolls (Alec's gone, concretament). I per
evitar l'aglomeració cantada d'entrada de l'institut, he marxat ben d'hora. He hagut de recollir la roba de l'estenador comunitat i com que estava una mica humida, l'he enganxat als pops i endavant les atxes!

L'ajuntament era tancat, si no volen obrir més hores, que hi posin una guardiola! Jo prou que hi he anat!

He pedalat una estona i he trobat el lloc ideal per fer l'esmorzar, amb lavabos i taules, tot ben endreçat (aquests occitans això ho cuiden). M'he menjat un melonet que vaig comprar i una mica de pa amb formatge i "fuet" (per dir-ne d'alguna manera), és ben bé que de fer formatge no els en ensenyarem pas, però de fer embotits ja poden baixar ara mateix!

Avui el paisatge és molt diferent, he entrat al parc natural del Perigrod i tot són boscos i llacs. Ai que n'és de maco això... He tornat a tenir competició, he, he! Estava envalantonat a la baixada i m'he picat amb un astor (mira que en sóc d'iŀlus!!!). Ha guanyat ell (no coment). Ara ho recordo tot escoltant "Astor vola lliure" magnifica adaptació (no tinc padrins) que l'Esguard de la Nit fem de "Eagle fly free". Aiam si un dia l'arribem a gravar i la podeu escoltar vosaltres (jo ja tinc el permís dels mateixos Helloween per fer-ho. Sí, sí, encara que no us ho cregueu).

A Rochechouart, un bonic poble amb un bon castell (mireu la panoràmica, encara que l'he esguerrada una mica).
Aquí he aprofitat algun turista per fer-me un parell de fotos i perquè veigueu la mala ganya que pareixo!

Tot travessant boscos i pujant i baixant turons (els boits d'aquí en diuen muntanyes), he arribat a Chasluç (primer rètol en occità!!!!!). Hora de dinar i avui hi ha luju! A l'entrada del poble hi havia un llac i he dit; què coi, aquí estaràs bé. Menú; raviolis de tofu amb sofregit de tomàquet i ceba! Oju que eren superbio! Molt bo. Un tros de pa amb xocolata i un té verd amb menta. Final; una hora de migdiada.

M'he aixecat amb ganes de pedalar i he anat tirant. Tenia clar que no volia arribar a Saint Yreix, ja ho veuré demà al matí i avui passo d'aglomeracions, així que a Ladignac he entrat a un colmado de la "vieja usanza" i he comprat els elements essencials; 2 peres, un litro i mig d'aigua per rentar-me una mica i cuinar en cas de no trobar cap font i una llauna birra de mig litre (8.6, holandesa de 7.9%).

He prosseguit la ruta esquivant càmpings amb pinta de massificació i mentrestant anava controlant possibles indrets per dormir d'estranquis. En un trencant que he trobat he anat a parar en un lloc idíŀlic, tranquil i amb un llac preciós. Estava tot molt cuidat, feia goig de veritat i he dit, que coi! M'he estirat a llegir una estona, he donat el volt buscant el millor lloc per parar la tenda i mentrestant feia temps per veure si passava algú... I al final ha passat! Era una madame molt trempada amb un peugeot 307 que m'ha dit que si ho dixava tot net no hi havia cap problema. 15 minuts més tard, tenda parada i cervesa oberta!!
I mig litre de 7.9% amb dejú no passa pas desapercebuda... Ara goito les carpes com salten al llac bo i escoltant la Loreena Mckennitt (el disc An ancient muse). Això no es paga amb calers! Avui sí que ha valgut la pena, 61 km ben bonics, només per això ja paga la pena el viatge!

Em sembla que vaig a fer el sopar perquè la cervesa m'ha pujat al cap...