PITEUS!!!

Avui m'he llevat tardíssim, però tampoc tenia gaire feina... He fet un bon esmorzar amb els avis i me n'he anat a veure el meu mecànic biciclil, el Sr. Muntada. Volia repassar els radis de la roda de darrere que ja feia dies que gemegaven, jo ja els hi havia fotut un cop de clau, però millor fer-los passar per les mans d'un expert! A més així li explicava una mica les meves aventures ja que som amics des de petits...

En havent fet, he anat a prendre la fresca al "parque", lloc on m'ha trobat l'Oriol (grann amic biciclista) de casualitat... Més tard ha aparegut el meu parent Albert, amb tota la família (com passa el temps!!!). Evidentment, hem fet una gran tertúlia! Aiam si no tardo tant temps a retrobar-los...

Cap a casa dels avis a dinar i a païr una mica abans d'arrencar l'etapa final... Sort que no he fet aquests tiberis cada dia...

La Montse de la feina m'ha convidat a fer el cafè, però he hagut de declinar l'oferta, no em podia allargar amb més tertúlies en terres berguedanes, el comitè de recepció em vindria a buscar al cap de poc i no els podia fer esperar!

A quarts de quatre he arrencat, ufff!! Quin mal que em fotia tot! Apa va, que ja falta poc!

Una mica abans d'arribar a ca la Gruta he trobat dos energumens que m'han fet de llebres...

A la Mina hem parat a fer un tè i després gas. No hi havia qui els seguis! Si hagués pogut els haguera carregat un parell de sacs carregats de rocs...

En fi que amb feines i treballs he arribat a Piteus! Primera operació, cervesetes al Jardí (això que no falti, tu!). Després retorn a casa, dutxa, afeitada... I a veure la família! Tothom bé!

Ara estic a la plaça Major sopant b els amics! Avui festa de veritat, que collons!

Les dades; 872 km, 13 dies, 300€!

Gràcies a les llebres; Maurici i Francisquet!

JA ESTIC A CASA!

Això s'acaba, avui fins a Berga

M'he llevat tard, que coi, un dia que puc dormir en un llit l'he d'aprofitar!
Tenia les cames una mica carregadotes, però l'entrecot que em vaig cruspir per sopar va fer el fet i m'he sentit amb energia per enfilar-me costes amunt.

La primera operació després de carregar la bici (avui m'he estalviat de desmuntar la tenda!!), ha estat la recerca d'un forn per comprar algun crusantot i una mica de pa. Ja posats, he comprat uns macarrona còsmics per dinar.

Fets tots els deures pendents, he preguntat a un parell de vilatants quin era el millor camí per arribar a Berga amb la bici, la conclusió ha sigut que ja podia començar a enfilar-me cap a la Molina, travessar el coll de la Creueta i cap a Castellar de N'Hug i avall va!

Per assegurar la jugada un tros ennlà he parlat amb un escombriaire que, a banda de confirmar el recorregut, m'ha aportat un bonic itinerari fins a Alp (no, no he anat a veure les massatgistes... I mira que un massatget m'haguera anat bé... He, he!).

La pujada ha estat tranquila, gaudint del paisatge (sense comptar xaletots buits). Feia un bo d'anar-hi! Us adjunto alguna foto de les vistes (noooo! No hi ha cap massatgista!! Ho sento, un altre dia serà...).

Quan he arribat a les pistes he anat a xerrar amb un parell de mosses ben eixerides per asseguar el camí, deien que només de veure'm els venia frd! Estic fatal, jo que el que voldria és causar-les-hi escalfor... Vaja, cap amunt hi falta gent!

Una mica abans de travessar el coll he parat, ja que m'he trobat un parell de marmotes suicides! De seguida s'han escapat parint esgüells, però un tros avall lea he localitzat i els he fet una foto (és de l'estil busca al Wally...)

Al final he fet parada, arraserat del vent, a dinar i a fer la migdiada de rigor (després de dos dies passats per aigua ja l'enyorava!). Vinga va, que només falten un parell de quilòmetres! Avui el ventilador també funcionava a tot drap! mentre bufava per l'esquena, bé, no, no, collonut! Ara, quan venia de cara... Ufff!

Al coll de la Creueta m'he trobat un parell de motoristes gavatxos molt trempats, hem comentat el coi de vent i m'han explicat els problemes que havien tingut amb un ramat de vaques... Ells han arrencat avall i jo a darrere! M'he parat a fer una foto del Pedraforca i de la Serra d'Ensija i ja els he perdut la pista. Més endavant els he tornat a trobar i es veu que una ventada n'ha fet tombar un i se li ha espatllat el manillar! I es que feia molt vent!! Fins i tot baixant amb forta pendent cuidava quedar parat quan el tenia de cara! No us explico res quan venia per l'esquena... Baixava brunzent com un llampec!!

Un tros avall he trobat un pastor i hem fet una mica de tabòla, el tema? El vent...

Passat la Pobla un cotxe m'ha avançat i m'han dit; Burro! Encara ara m'estic preguntant, per què, si es pot saber?

Desorés de la pujada de la Rodonella i del túnel de Cercs, he arribat a Berga. 82 km. Renoi aquests darrers dies com apreto, tu!

Cap a casa dels avis a dormir i a fer un bon tiberi... Avui la crònica és tardana, perquè els avis no llegeixen el bloc i ela he de posar al dia! A part que també hem d'arreglar una mica el món...

La banda sonora d'avui és el partit Sabadell-Real Madrid i guanya el Sabadell 2 a 3. El meu avi que és un fanàtic...

Demà dinaré a Berga i després cap a la vall hi falta gent!

Amb mullena, vent, fred i una xafamenta memorable, he arribat a Catalunya

Durant la nit no ha parat de fotre-hi gra... Sortosament, quan m'he llevat havia aflacat. He desmuntat el xiringuitu i apunt per esmorzar. Mentrestant m'ha passat a saludar el Craig de Tasmània, hem comentat la jornada que ens esperava a cada un i ell ha arrencat. Aiam si algun dia tonc ocasió de visitar-lo al seu país...

He arrencat direcció a Aux les Termes i el temps aguantava, ara que, quan només portava 10 km, han tornatba obrir l'aixeta!

A Aux hi he arribat d'hora i moll (per fora!!!). 30 km de bon fer, llàstima del coi d'humitat que se't fica als oFeien mercat i hi he donat un vol. Poca cosa a dir, és un indret bastant turístic.

A les 12 ja estava assegut a cal xinu per menjar-me uns rotllets, un pollastre amb ceba i tot plegat acompanyat amb arròs blanc. De postres litxis!! Un tè ben calent per preparar-me i uns minuts de relaxació. Mentrestant ha arribat un individu que ha resultat ser un altre cicloturista. Es veu que tenia la mateixa intenció que jo, el Puigmorens, però veient el temps, ha renunciat i ha buscat fonda...

Jo no estic mica en forma, però si és qüestió de fotre-hi voluntat... En fi, que he près la decisió de tirar amunt! Pit i collons! I si plou, que plogui!

A mitja pujada, la pluja ha aflacat. Bé! Un tros més amunt ha començat a bufar un vent qui-sap-lo fort, però com que em venia per l'esquena, anava collonut, a més em servia per eixugar l'equipatge.

La pujada se'm començava a fer llarga i, de tant en tant, havia de parar pet ger fotos, he, he!

He arribat a un punt on un cartell em donava la benvinguda a la Catalunya nord. Visca! Ja estic al meu país!! A reveure Occitània!!!!

Encara em faltava un bon tros fina a dalt del coll i amb aquestes que faig un revolt i a partir de llavors el vent m'ha començat a bufar de cara! (Sense comentaris! Em pensava que hauria de pujar a peu...).

Al final he travessat el coi de coll! Com a curiositat, a dalt de tot hi havia un camió sucarrimat (ja m'explicareu si van ser una neomaquis, uns bàndals o un excés de calenturavdrl xofert...).

A partir d'aquí m'he hagut d'abrigar com si volgués anar a l'Antàrtida i cap avall que fa baixada! Velocitat punta a 63 km/h, que bo i carregat i b el vent de cara, poca broma!

He arribat a la Cerdanya (foto de rigor amb la vall de fons) i avall fins a Puigcerdà (he pensat que si entrava a l'estado les telecomunicacions em sortirien millor de preu...). Com que estava fos he anat a turisme directament perquè em donéssin el llibret de rigor... Tots els cámpings estan tancats!!! Com??? Sí, sí... Has d'anar a la fonda o canviar de zona. Després de 90 quilòmetres emprenyats, no estava per romanços! Quin és l'hostal més barat?

Habitació doble, si us plau! Només un llit que la meva acompanyant dorm dreta! He, he!

Avui escolto la Norah Jones, que just d'aquí a una setmana la vaig a veure a l'auditori! El darrer disc no m'acaba dr convèncer, però temps al temps...

Demà enfila't a la Molina! Ufff, quina mandra i quin cruiximent, podria servque fes vacances!

Moll com un ànec i fent amistat amb el Craig de Tasmània

A mitja nit ja m'ha despertat la pluja... Els llamps eren un mal pressagi i, efectivament, han obert l'aixeta!

Quan estàs ben calentó a dins del sac i sents com a fora les hi va fotent... Que bé que s'està, tu! (Llàstima que era conscient que havia d'aixecar el campament i fotre'm a pedalar sota la pluja...).

Quan he vist que la cosa aflacava, he fet un pensament, he desparat la tenda i he tret l'equip de submarinisme del fons de les alforges! Pa amb formatge, una mica de fuet d'ànec, un melonet i un té ben calent!! I fot-li que no serà res! Per cert, ningú no m'ha vingut a cobrar i la casa de la sòcia es veia molt tancada... Un altre dia serà!

No hi ha fotos, no hi ha anècdotes, només hi ha vora de 40 km remullars fins a Foix (em pensava que era més a prop! Coi de mapes!!! Sort que eren planers...).

Quan passava pels poblats la gent se'm mirava, suposo que pensant; on collons va aquest escapat amb aquest temps? En fi, algun fins i tot em donava ànimus! (Segur que se'n fotien...).

La meva arribada a Foix ha passat sense pena ni glòria (he fet l'esforç de fer alguna foto quan he vist que aflacava). El més interessant és quan he entrat com un ànec a un restaurant ple de gent per demanar si em donaven dinar, la penya flipava!
Al final m'he anat a canviar al lavabo i he sortit com tot un senyor (a la pròxima li demanaré al notari que em deixi una pajarita, he, he!). Un bon tiberi, una cerveseta, un té beeen calent i apa, que no ha estat res!

La sortida de Foix ha estat dura, m'he fotut a cantar sota la pluja per no perdre els ànims i, la veritat, m'ha funcionat. Al mal temps, bona cata, que coi!

Quan em faltaven 5 o 6 km per arribar a Tarascon, ha parat de ploure. Llavors sí que cantava d'alegria... El paisatge ja no era una silueta desdibuixada, aquí hi comença a haver muntanya!!

He passat de fer invents i he anat a buscar un càmping de seguida, tenia ganes d'una dutxa ben calentona. Així que he anat a turisme (per variar, he sortit amb el prospecte i poca cosa més, però ja passo de demanar gaire, són uns mercenaris de la informació i m'agraden més els que te la dónen de cor...). A la plaça de fora hi havia uns sagalets amb monopatí i m'han fet un parell de fotos i m'han explicat el camí... Mentrestant, m'he creuat amb un soci que també feia travessa amb bici, ens hem saludat i poca cosa més, però es veia eixerit.

He arribat al càmping. Oju quin luju!! Tinc wifi des de la tenda hi tot (he escoltat la competència amb diferit
i he vist un tros de les notícies del tele3. Després d'una seixantena llarga de quilòmetres sota la pluja, què menys?

Bé, he pensat que valia la pena espavilar-se perquè la previsió erA de pluja... Plis plas i tenda muntada! Mentre feia endreça m'ha comparegut el soci biciclista, el Craig. És de Tasmània (sí, sí a Australia) i està travessant ela pirineus. Hem xerrat una estoneta i de seguida m'ha convidat a fer el tè a la seva tenda! És tot un personatge, guarda d'un parc nacional, gran deportista i amant de la història i de fer tabòla, com que ja té la canalla grans ha aprofitat per venir a fer quilòmetres al vell continent. Vaja, que bons dos ens hem anat a trobar... Quan hem començat a parlar de política i història, no hi ha hagut qui ens parés! I quan m'ha dit que li agradaven les banderes, no me n'he pogut estar... (Hauré de comprar una altra estelada!). En fi, que si mai vaig a Tasmània, ja tinc allotjament. Realment, bona gent!

Finalment, com que han tornat a obrir l'aixeta, dutxa ràpida i plat d'arròs dins de la tenda. Ara estic tot melancòlic escoltant les versions de Dream Theater tocades amb piano pel Jordan Rudess, i de fons, la pluja... No calen paraules!

Tolosa és gran, molt gran. Massa gran!

La jornada d'avui es presentava amb l'incertesa que sempre generen les grans ciutats. De totes maneres, jo, a Tolosa ja hi havia estat, encara que només de passada.

Després de la cassoulet d'ahir, avui em sentia amb energia per fer quilòmetres. Si més no també amb motor de gas, he, he!

Em pensava que seria un moment arribar-hi, però es veu que no ho tenia pas prou estudiat... He començat a trobar urbanitzacions, suburbis... Ufff!!!
N'hi ha que em diuen si no em fa por dormir al bosc tot sol. Al bosc? Mica ni mena, ara avui he passat per algun lloc amb el cul ben estret!

Al final he arribat al centre de la metropolis! Concretament, he anat a espetegar a la plaça de sant Serni! La foto que he penjat amb l'estelada era d'allà.

M'he dedicat seguir carrerons, he anat a veure el riu Garona... Ah! I també he trobat una botiga que venien llibres en occità i català!!! Els hi he comprat algun suvenirt per donar calers a la causa, que pobra gent, les deuen passar més magres... Amb el vellet que la regentava hem fet una mica de tabòla políticocultural i hem arribat a la conclusió que els occitans i els catalans som cosins, he, he! Bon home, el vellet!

Quan he estat tip de donar voltes sense sentit he decidit escapar-me de la capital i tornar al món rural, que m'hi sento millor. La cosa ha estat complicadota, és ben bé que la gent de ciutat només es miren al melic i fora de la urbs no saben ni per on surt al sol (aiam si faig picar algú, he, he!).

Per sortir he passat per carreteres de les grosses i m'he estalviat les zones suburbials. Això, però, ha significat sortir del foc per anar a parar a les brases! Els cotxes em passaven brunzents a tocar!!!

Bo i sortint de Tolosa, he trobat una mena de nau molt gran que no he entès massa que era, us deixo la foto per veure si algú ho descobreix.

Un tros avall he parat al decathlon a comprar una ampolla d'aigua ben fresca i a fer les necessitats (és que amb tants polígons no saps on parar...).

El final d'etapa ha estat al poble del Fossat, us poso una foto de la rotonda de l'entrada, no es veu massa bé però hi havien unes escultures molt maques amb versos en occità.

Aquesta nit la passo en un càmping, sóc l'únic hoste, bé, jo i un gat bigarrat i escuat que es va passejant per aquí. L'única persona que he trobat era una vella desdentegada de 85 anys amb una xerrameca sense aturador! Que si la noia que porta el càmping viu sola, on s'és vist! Que els de la tele no l'encerten mai amb el temps... En fi que quan ha marxat, s'ha fet el silenci i jo de moment a la noia sola no l'he pas trobat (aiam si em visitarà a mitjanit per xuclar-me la sang... Ai, no que això ja m'ho van fer els mosquits assasins!) Vaja, que al càmping hi ha elctricitat, aigua calenta i està tot, net i cuidat. Ara, mentre paeixo uns raviolis de bou i un coulant de xocolata que m'he cruspit (què passa?? Que avui és la festa nacional!!) estic escoltant Al Mayurqa, grup del gran músic mallorquí Toni Roig, perquè avui és un dia per recordar a tota aquella gent que tant han lluitat per la nostra llibertat! Tant de bo algun dia poguem veure els nostres Països Catalans nacionalment lliures i socialment justos! No ens fareu callar malgrat ens segueu la vida!

En resum, que entre una cosa i l'altra he fet 83 quilòmetres! En fi, que entre que tenia el cap a una altra banda i que m'han fet passar una mica de cangueli, he fotut la directa cap al sud. Estic a una trentena de quilòmetres de Foix i em sembla que ja veig els Pirineus al fons (ja tremolo). Uuups! Ai que ara veig que llampega!!! Ai si acabaré com un poll moll...

Algú potser es preguntarà on tenia el cap (no crec que ningú sigui tant ingenu), així que us posaré una foto, també! I VISCA LA TERRA! Tants collons! LLIURE!!!!!