Avui és diumenge i no tinc ni idea del què em puc trobar, per tant, la primera acció serà anar a la recerca de fato per menjar. Com que prevec que les boulangeries estaran obertes, me'n vaig de dret al poble de Catus. Una barra de pa ben grossa, així asseguro el tret, i tres crusants amb xocolata, són d'ahir, però me'ls venen a 50 cts tots tres!
Només sortir del forn ja em poso a endrapar i amb aquestes que em compareix un sujetu dels que fan història, coix, amb un barret tronat i una arrecada per donar-li una mica d'aire quinqui. Prèvia explicació reglamentària (abreujada, evidentment!), el tio s'emociona i em demana si m'agrada la cervesa; clar que m'agrada! Doncs, ja hi podem saltar que et convido! Animal, que són les 9 del matí i jo he de fer molts quilòmetres encara! Moltes gràcies però ho haurem de deixar per un altre dia. Sort que no me'l vaig trobar ahir quan vaig arribar...
Una mica de pujada i després en avall que fa baixada!
Abans d'arribar a Cahors he trobat un supermercat obert i he pensat que, tant per tant, ampliar provisions, així que he aparcat a l'espai de les velos i cap dins ho falta gent. Uns sobres de sopa trònica de verdures, uns quants préssecs xafats, uns iogurts d'avellana, un sucs de fruita i un fuet fet d'ánec (ui, ui!).
Cahors és una ciutat prescindible. Una església que encara fa goig (al mig d'una plaça atapeïda cotxes, això sí!) i un pont que realment es fa mirar. La ciutat es troba en el que els gavatxos anomenen un "cingle", no, no us confongueu, no està mig esbalçada, està en el què nosaltres anomenem un meandre, vaja, que el riu fot esses i queda com si estigués en una illa.
Fet i fotut, m'he escapat de Cahors perquè allà no se m'hi havia perdut res.
Com que allò era ple de carreteres xungues, m'he desviat cap a seguir culs de món. Un bon dinar amb pasta a la "berra" i gruiert... Berra, amb gavatxo, eh!? Malpensats i malpensades! Amb mantega, coi! Un parell de préssecs xafats, un tall de fuet d'ànec (quan arribi us el deixaré tastar, que encara en tindré...) i un iogurt d'avellanes (em sembla que volien dir de sucre sol i es van confondre amb les etiquetes, aquest li agradaria a l'avi Borda i això que no li agraden els iogurts!).
Peligru! Xàldigues de sol roent i jo sense aigua! I ara va i l'únic poble que trobo és brn desert i no té cap font!!! En fi, ho truco a alguna porta o me'n vaig a l'església a fotre'ls l'aigua beneïda... Mentre em debatia entre les dues opcions una dona ha sortit a estendre la roba. Ara és la meva... Les dues amplolles plenes amb aigua ben fresqueta, és que en són de bona gent!
Malgrat la meva afició a les carreteres secundàries (més ben dit, als caminots mal asfaltats) m'he vist obligat a fer un tram d'autovia. Poc a destacar, en algun moment semblava que hagues d'arrencar el vol però poca co... Hosti sí!!! I m'he descuidat d'explicar-ho al meu pare!! Quin cap, tu!!! (mare, quan llegeixis això, digues-li i ensenya-li la foto). En fi, que a mitja autovia, he sentit un batader a la cuneta i m'he penst que em sortiria el porc fer, petò no, sabeu què era? Hi ha la foto de la bestiola entre dos arbres, no le pogut fer de més a prop perquè, com us podeu imaginar, no portava el mòbil als dits. Qui ho endevini li portaré un regal( el fuet d'ánec, he, he!). Queda obert el concurs! I entre tots els i les participants faré un sorteig (el fuet d'ànec???).
Al final he arribat a Cassada, he viat que hi havia dutxa, vull dir càmping, hi he aprofitat pet anar a carregar el mòbil al bar, que ahir bo i intentant enviar les fotos gairebé vaig esgotar la bateria.
He arribat al càmping. Tractes? 4,5€ enllà va! Tinc ganes de sentir-me net!
M'he emocionat rentant i he rentat la tovallola, que començava a fer una oloreta sospitosa...
He sopat una sopa maravilla tan espessa que semblava morter, de fet, era com un cuscus!
Ara estic en un banc prenent la fresca mentre carrego el sipod als lavabos i aprofito per escriure i escoltar musica des del sifon (massa pomes, em sembla a mi!). Escolto l'últim discu dels Obrint Pas, una obra d'art de cap a peus (i les joventuts del poble va i em diuen que són millors els Paparres aquells... És ben bé que no hi pleguen ben res!!) EEEP!! On va aqueixa rubia, si em vol fotre la meva discografia m'haurà de donar alguna cosa a canvi!!!! Fins demà que he d'entrar als vàterts a supervisar que no em fotin l'aparatu!
