Com que es veu que estic a una zona molt turística, he decidit aprofitar-ho i anar a fer visites, així que amb els Volbeat de fons i després de fotre'm una totxa de pa amb formatge i un melonet d'aquests típics gavatxos, he saludat els caravanaires i els he desitjar un bon jour, i jo que li foto cop de pedal.
Estic a la riba del riu Dordonya (quin tros de riu!) i a cada cap de turó hi tenen un castell o un poble emmurallat.
Començo per la Roca Gageac, que ve a ser com la bauma de la Rita però amb qui-sap-lo pressupost més...
Això està ple de guiris! Què ho fa que tota em segueixen??? Uns van amb canoes, els altres visiten el castell, les coves... I jo foto el camp corrent (perdó, pedalant), estic començant a agafar fòbia a les aglomercions de gent (o potser ja la tenia...).
Després he anat a Beynac, a Fayrac, a Castelnaud i altre cop he passat per la Roque! En resum, 25 km parint voltes. Ja veureu les fotos de les barraques que muntaven vora el riu... Hi devia haver un bon rotllo...
Com que m'han dit que valia la pena, he pujat al poble de Domme. Un bon feix de pujada dreta com ella sola, tot plegat per trobar un poblet (bastant bonic) atapeït a més no podet de turistes. Foto amb les vistes i avall que fa baixada.
Després de perdre el matí fent voltes com un home boig, he dinat a Cenac. Menu; espaguetis prefabricats a la bolonyesa amb formatge gruyert d'oferta. Ben tip, migdiada de rigor i a recuperar el temps perdut.
Tenia intenció d'arribar a Catus, però per complicar-me l'existència, m'he emmarranat a anar-hi per camins només aptes per gent rural! En principi he trobat una vilatana que m'ho desaconsellava, però només pel pentinat que portava ja m'he adonat que no li podia fotre cas... En una casa de pagés m'ha sortit un vellet trempat com un all que m'ha guiat d'alló més bé! "tu tranquil que això és planer i et falten catorze o quinze qilòmetres".
El problema ha arribat quan m'he trobat un trencant sense indicadors. Abans de fer l'estudi cartogràfic de rigor, m'ha aparegut un fitipaldi amb cotxe que de seguida ho ha tingut aclarit; al capdamunt de la pujada trenca a l'esquerra per una carretera molt estreta. No havíem quedat que era planer? En fi, amunt va que deu ser poca cosa. MENTIRA (que deia aquell), m'ha ben enredat i he fet una volta d'anar-hi... No us fieu mai dels fitipaldis!
Com que tot té alguna cosa positiva, he trobat un menhir perdut al cul del món.
Després de fer 76 km he arribat a Catus, bé, de fet he arribat al llac Vert, que està a tocar. He vist que hi havia un xiringuitu amb una mica de platja i un aparcament amb tres autocaravanes... Els autocarvanaires ho han tingut clar, si nosaltres podem aparcar, tu pots acampar, només faltaria!
Fets el deures, canyeta d'Stella al xiringuitu, carregada de mòbil i bany al llac, que ja portava massa sarnositat acumulada.
Com que sóc un gran estalviador en allotjaments, m'hi gasto tot al bar!
Ara torno, vaig a parar la tenda i comenceu a preparar una pizza! Dit i fet! Pizza de canard i Stella de mig. Voulez vous desserts? Aiam, porta la carta! Coi, jo volia un gelat, però com que estic al país de les creps... Porta'n una de nutella! Que avui he pedalat molt!
Abans de marxar he intentat megociar una llauna de biere. No tenien. Cagumdena! Vols una ampolla? Va, fot-li! El soci era trempat i després de pagar, amb la meva Leffe oberta a punt de beure i d'una mica de xerrameca explicant-li el viatge; c'est un cadeau! Una Leffe extra! Aquests occitans em volen fer engatar! Aiam si em farà mal la pizza demà...
Ara estic a la vora del llac prenent la fresca, amb les Leffe, bé, només amb una i un envàs. Estic escoltant el diac en solitari de la Tarja Turunen (sí home, l'excantant de Nightwish; tros de dona i tros de veu). S'ha de dir que el disc no val gaire res (la separació va ser una mala operació), però mentre pedalava a la tarda m'ha vingut a la memòria el single "I walk alone", per què serà...
Per cert, bon dia del nom a totes les trobades! Una mica tard, però encara entro dins del protocol!
