dijous, 6 de setembre del 2012

Patint calor a la Dordonya i fent qui-sap-lo el gos

Un lloc tant bonic com el que he dormit aquesta nit no se l'abandona així com així. Conclusió; m'he llevat tard. Massa tard...

He arribat a Sant Iries per allà als volts de les 11 només havent menjat una pera! Així que la primera operació ha estat trobar la bulangeri i comprar un crusant de pernil dolç amb formatge. La noia era prou trempada però no hi ja hagut manera que em deixés endollar el mòbil enlloc, deia que tenia tots els endolla plens... I jo que m'ho crec! En fi, bon profit i a veure els ensopita de turisme (que no se m'ofengui ningú, però sol ser així). Informació que m'ha donat? Vés a donar un volt pel casc antic que és molt maco (i ho és!). I tampoc m'ha deixat endollar el mòbil (es veu que havia d'anar a dinar). Sort que sempre ens quedaran els bars, així que una canyeta i mitja horeta de mòbil endollat, cap pega i bona cara!
Després he passejat pel poble i realment valia la pena tot i que era una mica massa turístic (què ho deu fer?).

Bo i passejant he decidit fer un menú colonial típic, vaja, un kebab... I allà m'he trobat un cambrer una mica indiu que tot i que era del madrid m'ha endollat el mòbil i m'ha portat un gerra d'aigua fresca cortesia de la casa mentre ell tallava el teixó. Jo me n'he anat a la terrassa a gaudur del bo (com es nota que encara no havia pedalat gaire...) i allà he conegut un dels sujetus del poble (es veu que hi havia una escola d'art, i aquest com a mínim en devia ser un dels mestres). Em reafirmo en que si es vol informació no es pot anar a turisme, s'ha d'anar al bar! L'individu m'ha fet una classe magistral d'història, cartografia i altres sabers! Quin sujetu, sí senyor!

Bo i tip i empapat de coneixemenrs m'he embarcat en l'apassionant món de les carreteres secundàries (o terciàries!). Poca cosa a dir, pujadetes i baixadetes (Dordonya és així, ja m'ha quedat clar!). Com a fet remarcable, avui m'he tornat a picar i he guanyat sobradament, he, he! Ja veureu la foto (sense comentaris).

Quan m'he emprenyat de seguir carreteres perdudes n'he agafat una de roja (ara, ara!) i m'he topat amb una fàbrica de foie. Bé, en la primera fase. Mira que és bo, però pobres bèsties...

Al final he arribat a Hautefort on hi ha un castell (alt i fort, ja m'ho ha dit el sujetu que he conegut) i el primer hospital de França. Està prou bé, però massa turístic i fotia una calor que no s'aguantava!

Avui toca dutxa, no en tinc cap dubte, així que vaig a veure els de turisme aiam què diuen... 3 persones per donar-me un prospecte que diu que el càmping més proper és a can collons! (i jo que no n'aprenc). Vaig a veure el del colmado aiam què em diu, un melonet, una cervesa ben fresca una mica de pa, una mica de pernil dolç i un càmping, si us plau? Sí home, ara mateix i el càmping està aquí al costat baixant a mà esquerra! La mare que els va...

9 €! Això no ens ho podem permitir! Ah! Què dius, que hi ha piscina? A coi. Fot-li que ja arriba el Jepmaria piscines! Amb el culot posat i a fotre l'ànec!

Ara estic bevent-me la birreta de rigor (Kronenbourg 4.2%), bo i escoltant el Johnny Cash i preparant una sopeta de "pollo con maravilla". Avui tot i haver fet bastant el gos, he fet 62 km, està prou bé, no? I wear the black...