Amb mullena, vent, fred i una xafamenta memorable, he arribat a Catalunya

Durant la nit no ha parat de fotre-hi gra... Sortosament, quan m'he llevat havia aflacat. He desmuntat el xiringuitu i apunt per esmorzar. Mentrestant m'ha passat a saludar el Craig de Tasmània, hem comentat la jornada que ens esperava a cada un i ell ha arrencat. Aiam si algun dia tonc ocasió de visitar-lo al seu país...

He arrencat direcció a Aux les Termes i el temps aguantava, ara que, quan només portava 10 km, han tornatba obrir l'aixeta!

A Aux hi he arribat d'hora i moll (per fora!!!). 30 km de bon fer, llàstima del coi d'humitat que se't fica als oFeien mercat i hi he donat un vol. Poca cosa a dir, és un indret bastant turístic.

A les 12 ja estava assegut a cal xinu per menjar-me uns rotllets, un pollastre amb ceba i tot plegat acompanyat amb arròs blanc. De postres litxis!! Un tè ben calent per preparar-me i uns minuts de relaxació. Mentrestant ha arribat un individu que ha resultat ser un altre cicloturista. Es veu que tenia la mateixa intenció que jo, el Puigmorens, però veient el temps, ha renunciat i ha buscat fonda...

Jo no estic mica en forma, però si és qüestió de fotre-hi voluntat... En fi, que he près la decisió de tirar amunt! Pit i collons! I si plou, que plogui!

A mitja pujada, la pluja ha aflacat. Bé! Un tros més amunt ha començat a bufar un vent qui-sap-lo fort, però com que em venia per l'esquena, anava collonut, a més em servia per eixugar l'equipatge.

La pujada se'm començava a fer llarga i, de tant en tant, havia de parar pet ger fotos, he, he!

He arribat a un punt on un cartell em donava la benvinguda a la Catalunya nord. Visca! Ja estic al meu país!! A reveure Occitània!!!!

Encara em faltava un bon tros fina a dalt del coll i amb aquestes que faig un revolt i a partir de llavors el vent m'ha començat a bufar de cara! (Sense comentaris! Em pensava que hauria de pujar a peu...).

Al final he travessat el coi de coll! Com a curiositat, a dalt de tot hi havia un camió sucarrimat (ja m'explicareu si van ser una neomaquis, uns bàndals o un excés de calenturavdrl xofert...).

A partir d'aquí m'he hagut d'abrigar com si volgués anar a l'Antàrtida i cap avall que fa baixada! Velocitat punta a 63 km/h, que bo i carregat i b el vent de cara, poca broma!

He arribat a la Cerdanya (foto de rigor amb la vall de fons) i avall fins a Puigcerdà (he pensat que si entrava a l'estado les telecomunicacions em sortirien millor de preu...). Com que estava fos he anat a turisme directament perquè em donéssin el llibret de rigor... Tots els cámpings estan tancats!!! Com??? Sí, sí... Has d'anar a la fonda o canviar de zona. Després de 90 quilòmetres emprenyats, no estava per romanços! Quin és l'hostal més barat?

Habitació doble, si us plau! Només un llit que la meva acompanyant dorm dreta! He, he!

Avui escolto la Norah Jones, que just d'aquí a una setmana la vaig a veure a l'auditori! El darrer disc no m'acaba dr convèncer, però temps al temps...

Demà enfila't a la Molina! Ufff, quina mandra i quin cruiximent, podria servque fes vacances!